Aquest any, el cartell de Sitges camina cap al desconegut. És una imatge mutant i de nostàlgia perquè si unim línies i traços el que ens apareix és la cara de Kong, amb expressió rígida. I tot això amb motiu d'un Festival que compleix cinquanta-cinc anys i que fa ostentació de l'efemèride dels quaranta anys de l'estrena de Tron (1982). La pel·lícula de Steven Lisberger ha esdevingut un títol de culte dins del Sci-Fi i es manté ferma tot i la sensació recent d'una seqüela que no va aconseguir precisament la unanimitat de la crítica. Un títol pioner en la mixtura d'escenes d'acció real amb animació retroil·luminada per ordinador. Però també és una obra produïda per Disney durant la seva crisi dels 80. I és que Tron és un cos autolesiu. Tan desmesurada en el seu aclaparador desplegament visual que acaba constrenyent les emocions del seu propi relat. I ara l'objectiu no és altre que tornar a la ciutat costanera del 6 al 16 d'octubre per rendir diversos homenatges al film de Lisberger i a figures cinematogràfiques que s'ho han guanyat a pols amb l'objectiu de repetir una tradició anual tan estesa en alguns cercles de la cinefília contemporània com és aquest estol de fantàstic, terror, thriller, comèdia i ciència-ficció.
Hi ha quelcom que defineix al Sitges Film Festival: llur capacitat per estimular el diàleg entre propostes de gènere que, en un primer cop d'ull, sembla que no guarden relació i que agrupen sota un mateix sostre al visitant iniciat, la crítica somnolent i el fan més abrandat. Sitges torna amb quasi 300 films. Durant onze intenses jornades, les propostes desfilaran per les diverses sales del certamen en una edició que dedicarà un sentit homenatge a personatges clau del cinema de gènere. Des del Gran Premi Honorífic a Colin Arthur –responsable dels homínids de 2001: A Space Odyssey (1968), de la cascada sagnant de The Shining (1980) i les serps de Conan the Barbarian (1982)– fins a la Màquina del Temps atorgada ex aequo a Edgar Wright i a Neil Marshall. Completa el podi Dario Argento, guardonat amb el Golden Honorary Award. Per altra banda, Claudio Simonetti, líder del rock progressiu de Goblin i compositor de títols emblemàtics del giallo italià, rebrà el Méliès d'Or.
També hi ha retorns cridaners com el del veterà del Festival, Jaume Balagueró. Aquesta vegada, inaugura la secció oficial amb Venus, un producte de terror entre apartaments maleïts, apadrinat pel segell d'Àlex de la Iglesia i Carolina Bang –Pokeepsie Films– i protagonitzat per Ester Expósito. Ti West presenta Pearl, la preqüela de X, la seva aclamada peça de folk horror, ambdues produïdes aquest mateix any. El personalíssim Peter Strickland –autor de l'esplèndida Berberian Sound Studio– ens oferirà Flux Gourmet. Quentin Dupieux desembarcarà amb un díptic d'humor absurd –Incroyable mais vrai i Fumer fait tousser– entorn els misteris d'un soterrani i el retir espiritual d'un esquadró de justiciers anomenat TABAC FORCE.
La ficció asiàtica torna a trobar el seu espai en un Festival que sempre li ha obert les portes. Lideren la participació oriental thrillers com Hunt de Lee Jung-jae, A man of reason de Jeong Woo-seong i el musical animat Inu-Oh de Masaaki Yuasa, un dels creadors d'Adventure Time with Finn & Jake (2010) que bé podría conjurar un fenomenal programa doble amb l'animació esgavellada d'Alberto Vázquez a Unicorn Wars. Produccions com aquestes compartiran jornada amb altres que procedeixen de Senegal, Eslovàquia, Finlàndia, Mèxic, Austràlia i Gran Bretanya com Saloum de Jean Luc Herbulot, Nightsiren de Tereza Nvotová, Huesera de Michelle Garza, You won’t be alone de Goran Stolevski i Enys Men de Mark Jenkin, entre altres propostes. Pel que fa a la clausura del certamen, el Festival es marca un llistó alt amb Bones and All, de Luca Guadagnino. Es tracta d'un dels títols estrella de la temporada, protagonitzat per Taylor Russell i el prolífic Timothée Chalamet. El rodatge de Dune: Part Two li permetrà fer una passada per Sitges?
Per la seva banda, el Festival comptarà amb un jurat de secció oficial compost per Mariana Enríquez, Heide Honeycutt, Christophe Mercier, Susanne Wuest i William Lustig.
