Aquest 2021 ha estat l'escenari del desembarcament de Marvel Studios al món de les sèries de televisió mitjançant la plataforma Disney+. I ho ha fet amb quatre projectes que han respost a un dels trets característics de la companyia que presideix Kevin Feige: la constant mescla de gèneres.
Així és com hem tingut Wandavision - inventiva, suposadament alegre y colorista a la superfície, però ocultant un sòcol obscur i místic que es fa present i dominant -; Falcon and the Winter Soldier - recollint el testimoni de les pel·lícules del Capità Amèrica ens conduïa pels territoris del thriller polític, conspiracions internacionals etc... Un relat sec, dur que a més inclou un fort alegat en favor de la diversitat i en contra de la intolerància -; Loki - un repte brutalment críptic, afegint un suplement a la dimensió còsmica de Marvel que condicionarà moltíssim el futur -; i finalment, Hawkeye, que ha presentat el to més lleuger de les quatre però no per això ha excel·lit menys. Els seus responsables ens han presentat un producte molt fresc, que ha seduït per les bones notes d'humor, dins d'una trama atractiva que també ha sabut manejar-se en els terrenys de la pèrdua i la superació del dol. Un fantàstic "combo" on la química establerta entre Jeremy Renner i Hailee Steinfeld ha estat el vehicle que ha traslladat tot allò que es volia reivindicar: l'entreteniment d'acció ben construït.
Hawkeye esdevé un nou clàssic de Nadal i s'incorpora a una reduïda llista de productes audiovisuals, més o menys recents, on es treu partit del moment més màgic de l'any per introduir-hi elements diversos que fan més rica l'experiència d'aquests dies de reunions, àpats, i recolliment.
I tot parlant de Nadal cal reivindicar la magnífica playlist de cançons que els responsables de la sèrie han reunit per acompanyar els diferents capítols, sobretot pel que fa referència als títols de crèdit finals. Un reforç sentimental i lúdic per a l'espectador que veu el show durant aquests dies i una mostra de qualitat musical que sempre és ben rebuda.
Hi ha hagut moltíssimes cançons que han anat sorgint al llarg dels sis capítols però em centraré en aquelles que considero millors. Llestos pel repàs? Doncs... Som-hi!
It's the Most Wonderful Time of the Year
Composada per Edward Pola i George Wyle, va ser popularitzada per la interpretació d'Andy Williams que la va incloure en el seu disc The Andy Williams Christmas Album, de l'any 1963. Hi ha unes quantes versions més de la peça a càrrec d'altres artistes però cap que destaqui tant com aquesta perquè la veu d'Andy Williams és la que millor s'adapta al to festiu tot aportant l'estil crooner de veu potent i melodiosa que sempre agrada més als oïdors en aquesta època de l'any. A la sèrie sona a l'inici del primer capítol mentre veiem una sèrie d'estampes nadalenques de la ciutat de Nova York. Cançó i localitzacions encaixen fenomenalment en aquest muntatge. També torna a aparèixer en els crèdits finals del capítol inicial.
Sweet Gingerbread Man
Escrita per Michel Legrand, amb lletra d'Alan i Marilyn Bergman, fou concebuda per a la pel·lícula The Magic Garden of Stanley Sweetheart (1970) i fou interpretada pel grup The Mike Curb Congregation. Tanmateix, aquesta versió inicial no és la que escoltem als títols de crèdit del tercer episodi de Hawkeye. Sarah Vaughan, Bobby Sherman i Jack Jones, entre d'altres, van gravar diferents covers, però la versió que probablement seria més reeixida vindria de la mà de Sammy Davis Jr. que, acompanyat d'un cor infantil, va generar una cançó festiva i alegre on el swing característic de Davis encaixa meravellosament.
You're a Mean One, Mr. Grinch
Concebuda per al film d'animació de 1966 How the Grinch Stole Christmas, ens trobem amb un gran descobriment que a Hawkeye acompanya els crèdits finals del cinquè episodi, tot presagiant l'aparició d'un dels personatges més foscos i amenaçadors de l'univers Marvel.
Amb lletra del creador del Grinch, Theodor Geisel, més conegut com a Dr. Seuss, i amb música d'Albert Hague, tenim una cançó que descriu amb precisió el caràcter malèvol i pervers d'aquest ésser que només cerca arruïnar el Nadal a tot aquell amb qui es creua.
La peça fou interpretada per Thurl Ravenscroft, que alterna la veu recitada amb la cantada d'una manera esplèndida i que ens fa pensar amb la manca d'aquest tipus de productes infantils i juvenils en els temps actuals.
We Wish You a Merry Christmas
Aquest clàssic dels clàssics d'entre els temes nadalencs de tots els temps (el seu origen es situa en una peça tradicional anglesa), se'ns presenta a Hawkeye en una de les seves versions més modernes, de la mà del Craig Gildner Sextet. És un cover que afegeix moltíssima més melodia swing i ens recorda el tipus d'arranjaments que han caracteritzat a Michael Bublé a les seves cites anuals amb el disc de Nadal.
Una autèntica delícia de tema que trobem fonamentalment als títols de crèdit del capítol final, juntament amb la cinquena i última cançó que us portem avui...
Have Yourself a Merry Little Christmas
Un autèntic clàssic nadalenc del segle XX que tingué el seu origen en la composició de Hugh Martin i la lletra de Ralph Blane per al musical Meet Me in Saint Louis de 1944. Judy Garland fou la intèrpret del tema a la pel·lícula, però només va ser l'inici d'un llarg recorregut musical on les versions han superat àmpliament l'original en repercussió. Bing Crosby, Doris Day, i Frank Sinatra van fer créixer la peça i la van introduir a les llars de mig món, però n'hi va haver una altra de més desconeguda que Hawkeye ha fet rebrotar amb força. Es tracta d'un arranjament més jazzístic que va comptar amb una de les millors veus femenines de la història: Ella Fitzgerald. Un tancament musical extraordinari que juntament amb We Wish You a Merry Christmas omplen de joia nadalenca i de qualitat musical els títols de crèdit del capítol final.
Fins aquí aquest repàs. Amb l'esperança que us hagi agradat, l'equip de El Cinema de Hollywood us vol desitjar un molt Bon Nadal. Tinguem prudència, guardem les mesures tant com puguem i gaudim en tot allò que sigui possible. Forta abraçada a tothom!
